jueves, 24 de abril de 2008

jueves, 10 de abril de 2008

Precaucions

1 . Refugiïs preferentment en soterranis o en edificis amb estructures d'acer.

2 . Mantingui obertes algunes finestres de la casa, preferiblement al costat oposat d'on bufa el vent, però allunyi's d'elles

3 . En cas de no contar amb soterranis, buscar protecció sota mobles sòlids i pesats en la part central i planta baixa, de no contar amb aquests mitjos cobreixi's amb un matalàs

4 . No s'estigui dintre d'un automòbil, cal abandonar-lo

5 . En tant que sigui possible, allunyi's de la zona on pugui passar el fenomen.

6 . Les cabanyes, cases rodants, cases precàries són molt vulnerables als efectes destructius d'un tornat, busqui refugi en un lloc ferm.

7 . En les escoles igual que en edificis públics, situï's en una habitació o en un corredor del pis més baix.

8 . En camp obert, si no té temps per a buscar un refugi adequat, llanci's al llarg d'un barranc

viernes, 28 de marzo de 2008

jueves, 27 de marzo de 2008

Èpoques en què es formen

Els caps de filó es produïxen generalment en la zona de transició entre les masses d'aire polar i tropical, entre els 20º i 50º de latitud, a banda i banda de l'equador, sent poc freqüents en latituds majors de 60º,

Els caps de fibló poden produir-se al llarg de gairebé tot l'any, s'observa una marcada variació estacional entre país i lloc, sent la seva màxima ocurrència durant estiu en les latituds mitges (juny, juliol i agost). En la primera part de l'any, març i abril són més corrents prop de la Costa del Golf de Mèxic.
A mesura que l'any avança, el centre de major formació de caps de fibló es desplaça més al nord dels Estats Units. La raó d'aquest desplaçament està relacionada amb el moviment en igual adreça de les masses d'aire, associades al desenvolupament dels tornats.

Els tornats poden originar-se a qualsevol hora del dia, amb major freqüència durant la tarda entre les 2:00 p. m. i 8:00 p. m., aquesta situació es relaciona amb el màxim escalfament diürn de la superfície terrestre, ja que les altes temperatures contribuïxen a la inestabilitat atmosfèrica i a la formació de tempestes, que generalment conduïxen a la generació de tornats.

Caracteristiques més comuns

1.El cap de fibló es forma en connexió amb un núvol de tempesta, anomenada “Cumulonimbu”.

2. El cap de fibló apareix en la base del núvol “Cumulunimbu” i s'estén cap avall fins a arribar al sòl en forma d'embut o màniga.

3. Normalment un cap de fibló va acompanyat per pluja, calamarsa, llampecs, llamps i de la foscor pròpia dels núvols.

4. Una característica comuna, és la baixa pressió atmosfèrica (força per unitat d'àrea, exercida sobre una superfície determinada) en el centre de la tempesta i enorme velocitat del vent.

5 . L'efecte de destrucció d'un cap de fibló és major en l'àrea afectada que el d'un huracà, degut al fet que l'energia per alliberar es concentra un àrea més petita. Per tant l'efecte de la velocitat del vent i la baixa pressió fa que el dany sigui major.

6. Els caps de fibló es desplacen aproximadament a 50 Km/h, no obstant això, alguns es mouen lentament, mentre uns altres arriben a velocitats de 100 Km/h o més. La trajectòria mitjana d'un cap dfibló és d'uns 400 metres d'ample i uns quants quilòmetres de llarg.

miércoles, 12 de marzo de 2008

Com es formen?

Perquè s'origini un cap de fibló han de coincidir tres elements:

1. una massa d'aire càlid i humit
2. una massa d'aire fred i sec
3. un corrent ascendent.

Aquests elements són indispensables per a la seva formació.

Quan es produeïx el xoc tèrmic dels dos fronts, el càlid i el fred, a causa de la forta condensació del vapor d'aigua associat al capdavant humit, s'origina una poderosa tempesta o supercélula i amb ella un visible núvol espès de desenvolupament vertical (cumulonimbo), de vegades d'un color fosc i que molt freqüentment arriba a precipitar en forma de pluja o fins i tot de calamarsa.

En l'interior d'aquest núvol, els corrents d'aire que es creen per l'intercanvi vertical de gasos (l'aire fred descendeix i el càlid puja per la seva diferència de densitats) provoquen al seu torn un primer corrent ascendent. D'altra banda, existeixen bombolles o masses d'aire que s'eleven des de la superfície de la terra, al ser escalfada aquesta per la radiació solar. En el moment que una d'aquestes bombolles d'aire que puja és succionada pel corrent ascendent del núvol passa a ascendir a major velocitat (50 km/h com a màxim); al mateix temps, i gràcies a la pròpia rotació de la Terra i/o a l'ajuda d'algun corrent horitzontal que la fa girar.

Aquesta massa o bombolla d'aire que s'eleva des de la superfície terrestre s'atropellarà sobre si mateixa i es convertirà finalment en un segon corrent giratòri ascendent, que en aquest cas va des del sòl fins a la base del núvol: el cap de fibló.

viernes, 7 de marzo de 2008

¿Què son els caps de fibló (tornados)?

Per parlar d'aquest tema, el que primer hem de fer és saber què és un cap de fibló. Podem definir un cap de fibló com un fenòmen meteorològic, que consisteix en un remolí violent d'aire que gira sobre si mateix i que s'extendeix des dels núvols fins a la superfície terrestre.

Els vents giratoris dels caps de fibló poden arribar a velocitats des dels 100 fins els 400 km/h i la seva forma es semblant a la d'un con invertit.

Estan formats per tres parts funamentals:

El núvol mare: és el núvol del que penja el cap de fibló. S'anomena cumulo nimbus i la seva base es troba a altituds per sota dels 2 km. Es caracteritza no només per el seu desenvolupament vertical (pot arribar als 10 km aprox. d'altra fins la tropopausa), sinò també per la seva forma d'enclusa.

L'embut: és la part que va des del núvol mare fins al terra. També s'anomena con o màniga. L'embut presenta al començament del cap de fibló un aspecte semblant al d'un núvol. A mesura que vagi aspirant pols i desfets, l'embut anirà adquirint un to més i més gris i s'anirà fent més estret.

El vértex: és la part inferior del embut, la que entra en contacte amb el terra.És la part més destructiva, ja que és la punta amb menor diàmetre i per tant la major acceleració de l'aire. Contacta amb la superficie, aixecant casas, arrencant arbres...